El nostre consorci va participar a la Conferència Europea de Recerca Educativa de 2025, organitzada per la Universitat de Belgrad. La comunitat acadèmica de la ciutat ens va impressionar: estudiants i professors, així com la comunitat local, estan liderant protestes que destaquen el seu esperit democràtic i la seva participació activa en la configuració de la societat. La conferència va tenir lloc la segona setmana de setembre, amb més de 2.500 investigadors inscrits i sota el lema “Traçant el camí a seguir: educació, recerca, potencials i perspectives”.
Durant la conferència, la nostra col·lega Gro Hellesdatter Jacobsen va organitzar una animada taula rodona titulada “Descolonitzar els currículums a través de l’educació artística: primers passos del projecte EXPECT_Art per afectar i ser afectat per les escoles” juntament amb socis de Dinamarca, Espanya, Alemanya, Hongria i Eslovènia. En una sala plena de gom a gom, la taula rodona va debatre i compartir experiències sobre conceptes i enfocaments del treball de camp. La discussió va reflectir un fort sentit de cohesió entre els socis i va introduir perspectives interessants sota un marc compartit. Un dels temes centrals va ser com la decolonialitat informa els mètodes de recerca i les seves aplicacions pràctiques en el camp. Algunes reflexions que van sorgir van incloure la idea que la descolonització no està exclusivament lligada a les històries dels nostres països, sinó que és un enfocament aplicable a qualsevol context on hi hagi relacions de poder en joc. Com descolonitzem sense reproduir dinàmiques colonials? Particularment quan els investigadors determinen què és més rellevant en una escola o una aula. Es corre el risc d’excloure les seves perspectives culturals al definir aquestes jerarquies entre estudiants, professors i personal escolar? Repensar la posició de l’investigador i garantir temps i espai per a una reflexió col·lectiva metacrítica genuïna entre els investigadors pot oferir un camí cap a la descolonització de les nostres pràctiques de recerca.
El panell també va reflexionar sobre el treball dels socis culturals, assenyalant que alguns dels seus artistes i educadors d’art pertanyen a minories o cultures blanques no hegemòniques i tenen una àmplia experiència treballant amb diversos grups marginats, destacant una altra manera d’interactuar amb els processos decolonials. La decolonialitat no és un concepte fix o estable; més aviat, canvia i ressona de manera diferent segons els contextos en què opera. No obstant això, el consorci va estar d’acord que la descolonització implica reconèixer la pluralitat de subjectivitats presents a l’aula, abraçar la diversitat i resistir l’homogeneïtzació. Busca interrompre les estructures de desigualtat i discriminació, amb especial atenció a les dinàmiques de poder en les relacions adult-infant, on també hi ha una presència important de colonialitat.
També vam participar en un simposi sobre alfabetització cultural i educació artística, on vam tenir una discussió animada juntament amb els nostres projectes germans Dialoguing @arts i Cultural Literacies’ Value in Europe, enfortint els vincles entre objectius compartits. En aquesta part, ens vam centrar en la investigació de l’alfabetització cultural amb infants des d’una perspectiva comunitària i decolonial.